29-04-15

Avui, dimecres dia 29 d’Abril, ens trobem a menys d’un mes d’acabar les classes. L’emoció és evident. L’estiu està a la volta de la cantonada, les vacances a només dues passes, és impossible no sentir-se impacientment feliç. 
Tot i això, no tot és il·lusio. Els nervis també estan jugant un paper important aquests dies. Ens trobem a final de curs, els treballs finals s’acumulen, la feina s’amuntona i l’estrès invadeix de nou els nostres dies. També, justament ara ens endinsem en el complex món de la fotonovel·la i ens té totalment absorbits. Crec que ens em organitzat prou bé. Estem tots entusiasmats i treballarem dia a dia, disposem només de dues setmanes i no volem deixar-ho tot per l’últim moment. 
No puc evitar preguntar-me a mi mateixa si podrem enllestir la feina a temps… L’angoixa és evident.

Seminari 20-04-15

A la classe de seminari d’avui hem vist la pel·lícula-documental “La espalda del mundo”.  El documental, dirigit per Javier Corcuera i publicat el 2000, és un film on es mostren tres casos reals que es donen més enllà de la vida del nostre voltant. 

“El niño” narra la historia de Guinder Rodriquez, un nen que viu a un poble de les afores de Lima i que es dedica a picar pedres per poder viure. És un cas dur; el film mostra la vida de Guinder amb altres nens en una situació com la seva. Impacta la consciència i responsabilitat que aquests mostren pel treball, ja que la seva família en depèn totalment. La seva situació conviu amb la vida de la gent a la ciutat de Lima, on tot esdevé una realitat ben diferent a la seva.
Un fragment que plasma molt clarament la pobresa extrema dels protagonistes i, d’altra banda, la injustícia que els ha tocat viure enfront la gent de la ciutat.

El següent cas que el documental exposa el titula “La palabra”. Aquest explica la historia d’una parella, Leyla i Mehdi, que pateixen les injustícies de Turquia pel fet de tenir unes arrels kurdes. En aquest cas ens mostra la deshumanitat capa els dos protagonistes per part de la població de Turquia. Una sèrie de comportaments injustos i el dolor dels protagonistes per haver sigut empresonats o bé expulsats únicament per les seves arrels.

“La vida”, presenta un cas extremadament trist, la desoladora realitat d’ un presoner sentenciat a mort a Texas, únicament per ser negre i pobre. Aquest últim cas es realment impactant ja que mostra una deshumanització extrema capa l’home condemnat, amb declaracions de funcionaris i del cura totalment impactats i cruels. 

La indignació i la pena s’apoderen de mi després d’aquest documental. Els tres casos exposen una situació d’exclusió social, racial i política, respectivament, que viuen moltes persones en el món. Crec que el film aporta una reflexió important en molts aspectes derivats d’aquesta situació d’exclusió. El treball infantil i la extrema pobresa, sobretot presents en el primer cas, on els nens treballen i fins i tot roben per poder menjar, m’ha semblat una situació realment impactant i horrorosa. 

SEMINARI 15/04/15

SEMINARI 15/04/15

Avui en portada del diari ARA veiem a Rajoy i la seva nova reforma. Es tracta de la nova llei que modifica la llei de l'avortament anterior. En aquesta nova s'explicita que les noies de 16 i 17 anys necessitin el consentiment dels pares per poder avortar.

S'ha aprovat la nova llei amb 184 vots a favor del PP, 136 vots en contra i quatre abstencions. Mentre que, s'ha donat també un curiós cas en aquest procés. Pedro Sànchez, secretari general del PSOE, s'ha lamentat per haver votat a favor de l'aplicació de la nova llei, dirigent públicament que va ser un error. A la seva disculpa afegia una crítica a la llei i afirmava el manteniment de la seva postura totalment en contra d'aquesta llei, qualificant-la d'una retallada de drets i llibertats.

SEMINARI 13/04/15

SEMINARI 13/04/15

Al seminari d’avui hem analitzat dos contes dels dos catalans, Pere Calders i Quim Monzo. Ambdós històries consten d’un extens diàleg a partir del qual em pogut extreure trets i característiques de l'obra de cada autor.

El diàleg que mostrava el conte de l’autor Pere Calders ha sigut el que més m’ha cridat l’atenció.
Una conversa telefònica original i entretinguda que presenta un text fàcil i ràpid de llegir. Que alhora consta d'una perfecta tècnica i un domini de l’humor i la ironia propis dels relats d’aquest autor.
Un autor de referència per a tot futur escriptor.

SEMINARI 10-04-15

SEMINARI 10-04-15

Avui, a la classe de seminari hem fet una activitat diferent. Hem sortit al carrer i hem buscat el lloc que el tutor ha indicat a cadascú de nosaltres.

Un cop he arribat al lloc en qüestió, i un cop la inspiració ja s’ha arrelat a la meva ment, m’he dirigit a la biblioteca, on m’he anat retrobant amb els altres companys que, poc a poc, anaven arribant després de fer les seves respectives observacions.

Ha sigut curiós, una activitat peculiar. Tots junts pensant com traslladar allò que només uns minuts enrere ens envoltava a un full blanc. Com si d’una foto es tractes, anàvem construint la imatge del nostre lloc lletra a lletra.
Un cop em acabat la tasca, la curiositat ens envoltava; Seria molt diferent el carrer de la companya? Com era aquell altre carrer que només es trobava a escassos metres del meu? Hauria plasmat la meva companya detalls que jo ni havia percebut?

Al cap i a la fi, per molt objectiva que sigui la nostra mirada, és, com ja he dit, nostre. És a dir, que els nostres ulls juguen el paper més important, la nostra mirada és la càmera que captura la foto, i a cada càmera hi podem trobar fotografies d’una mateixa realitat totalment diferents. 

"Jihadisme amb voluntat d'atemptar a Barcelona"

Avui en portada del diari ARA trobem una noticia molt impactant per a tots nosaltres. 

Es tracta de la desarticulació d’un grup Jihalista amb clares intencions d’actuar a la nostra mateixa ciutat, Barcelona. 

Els mossos expliquen com, els detinguts, presentaven una sèrie de fotos, estudis i informació rellevant sobre diverses instal·lacions de seguretat de diversos edificis de la capital catalana. Un grup de joves que s’unien i presentaven signes clars de dur a terme algun tipus d’atac a curt termini. Les fotos i informacions trobades han servit per a la investigació i la posterior detenció dels sospitosos, el quals ara esperen que se’ls concretin els càrrecs i ser empresonats.

Realment aquest cas ens obra els ulls, un cas realment terrorífic; ens trobàvem sota la amenaça d’un atac per part d’una banda jihalista. Estremeix només pensar-ho. 

Veiem ara el perill que corríem sense ser conscients, la voluntat que els propis jihadistes tenen per Barcelona. La nostre ciutat en perill... a vegades els perills no resulten estar tan lluny com pensem.

UNA EXPOSICIÓ DE PICASSO I DALÍ

UNA EXPOSICIÓ DE PICASSO I DALÍ

La exposició “Picasso/Dalí. Dalí/Picasso" que el Museu Picasso mostra al públic des d’aquest mateix Abril, exhibeix la obra de Picasso i la de Dalí cara a cara. La relació entre l’art d’ambdós genis a partir de més de vuitanta peces presentades i una sèrie de textos informatius per a situar-te a les seves vides i apropar-te a la seva forma d’entendre l’art.

A través de les diverses formes d’art de cada artista, anem veient les semblances en la forma i la temàtica d’aquests.  La seva relació i la influencia mútua entre els autors es mostra clara al llarg de l’exposició amb una sèrie de semblances i paral·lelismes entre les seves obres.

L’itinerari comença amb els autoretrats de cada autor; al de Dalí hi podem veure al mateix fumant una pipa, amb un fons i una composició més fosca; mentre el de Picasso llueix una perruca complint un estil més neoclàssic.

Cal destacar algunes obres com El frutero (de Picasso) i Naturaleza muerta (de Dalí), El retrato de olga (de Picasso) i Retrato de mi hermana (De Dalí) que ens guien i mostren de forma clara la influencia entre els artistes.

Un altre aspecte de l’exposició ens mostra la admiració de Dalí i Picasso per Goya i Velazquez. Ho veiem en obres com la sèrie de las Meninas i la Copia de el niño de Vallecas de Velazquez del pintor Picasso.

També a la exposició veiem obres com El guernica (De Picasso) i Premonició de la Guerra Civil (De Dalí) on els dos artistes reflecteixen el seu contacte i la seva vivència amb la guerra civil.